Alguns alumnes del graus mitjans de la família de vehicles (Electromecànica de Vehicles i Carrosseria) van viatjar a Nimes. A continuació ens relaten les seves experiències.
SHAHZAIB
Primer día: llegada a Nimes, desde Barcelona. Llegamos a la residencia, que se encontraba a dos minutos a pie desde la estación del tren. Vemos como es la residencia y nos dan las llaves de nuestro apartamento. Una hora después, quedamos todos para ir a dar un paseo por Nimes y hacer la tarjeta del Bus. La oficina de transporte se encontraba cerrada. Vimos un poco la ciudad, y nos tomamos algo luego compramos cena y desayuno.
Segundo día: A las 08:00 am, vamos al Jules Raimu (instituto) en el bus y vimos cuanto tardábamos desde la residencia hasta los talleres y cogimos una hoja donde ponían todos los horarios. A continuación tomamos un café, conocimos a unos profesores y el director del Instituto. Luego en 2 furgonetas vamos a las empresas, hemos ido dejando de uno en uno a cada taller. Al Medio día comemos en instituto y vemos como son los talleres. Al Final, por la tarde vamos al supermercado a hacer compra de la semana.
La rutina de todos los días es casi la misma. Nos despertamos a las 6:30 am, desayunamos algo y a las 7:30 am cogemos el bus que nos lleva hasta el taller. A la hora de comer 12 pm, cogemos el bus que nos lleva hasta el instituto, tenemos mucho tiempo para comer y luego nos sentamos media hora, sobre las 13:20 pm bajamos a la parada del bus que nos lleva de vuelta al taller. Después a las 17:00 pm salimos del taller y nos vamos directamente a la residencia. Nos duchamos por turnos y luego descansamos, algunos días vamos l supermercado.
El primer fin de semana hay una feria, lo cual es bastante grande, en la que viene gente de toda Francia. Damos una vuelta por la feria y hay muy buen ambiente.
El viernes 16, hablando con un mecánico me dice que hay un rio cerca, le pregunte que como podemos llegar y el nombre del lugar, Colias se llama el sitio donde también se hace kayak, el mismo día vamos a la oficina de Edgard y cogemos toda la información necesaria (horario, numero de bus, que en que plataforma estará etc.). El día siguiente, sábado vamos al rio solo 4 personas, el bus sale a las 7:30 y es 1 hora de trayecto y es el único bus que va ese día, y el mismo vuelve a la 13:30. Ha salido todo correctamente y hemos planeado de ir el siguiente sábado para hacer kayak. Por la tarde todos vamos a dar un paseo, compramos comida para llevar a casa y comemos todos juntos y jugamos a las cartas, y a la PlayStation.
Sábado 24/:06 planeamos de ir al mismo rio Colias, pero esta vez a hacer kayak, y se apunta una persona más, sobre las 6:45 nos despertamos, desayunamos algo y luego cogemos el bus a las 7:30. Una vez llegamos ahí vamos a hacer kayak, preguntamos la información, el punto final, 8 km desde Colias a Pont du Gard, nos paramos cada vez que vemos saltos o para descansar y comer algo. Tardamos casi tres horas hasta llegar al punto de la meta, y al final nos dejan en la parada del autobús para volver a Nimes.
Ultimo jueves, ultima comida en el Instituto y han venido mecánicos, jefes de taller, hay muchos profesores, el director, para despedir. Al terminar de comer, nos despedimos de los cocineros y de los profesores. Por la noche, ultima cena en Nimes, hemos cenado todos juntos y luego hemos ido a pasear.
Viernes 30/06: me he despertado a las 09:00 am para ir al taller y despedir me de los mecánicos. Triste por un lado, porque me despido de los que he aprendido mucho y que no los volveré a ver jamás, es una sensación rara.
Vuelvo a casa, hago la maleta y para Barcelona.
ALEXANDER
Hola, el meu nom és Alexander, a dia d’avui Maig de 2017, tinc 32 anys i sóc alumne de l’institut La Guineueta (Barcelona) i estic estudiant un grau mitjà de formació professional de Electromecànica de vehicles.
Actualment em trobo en fase de pràctiques en centres de treball.
Ara fa pocs mesos anteriors a Maig, em va ser concedida la possibilitat de gaudir
d’una beca Erasmus amb mobilitat a l’estranger, a la Ciutat de NÎmes (França). La veritat que es tracta del vuitè any consecutiu que el centre “La Guineueta” realitza aquest tipus de mobilitat i és un elogi el haver estat seleccionat, dins de les vuit places que hi havien.
NÎmes és la Ciutat de destinació, pel desenvolupament de la mobilitat Erasmus, NÎmes es tracta d’una ciutat del sud del país amb una distància amb Espanya d’uns 256 kilòmetres.
NÎmes amb Espanya té molt bona relació, ja que la seva història i costums, que els nostres avantpassats Espanyols van crear i sembrar, fa que NÎmes potser un o tal vegada el millor lloc de destinació per al seu veí Español.
Dia un, viatge des de Barcelona a NÎmes. “30-05-2017”
Com vaig dir en la meva presentació, sóc un dels vuit triats, la qual cosa significa que viatgem els vuit alumnes cap a NÎmes, però no viatgem a la deriva vam ser acompanyats com si fossin guies, per dos professors del centre La Guineueta i que evidentment dominaven la llengua estrangera, cosa que en dir veritat jo i els meus altres set companys amb un curs “on line”, no vam sortir-ne molt preparats.
El transport utilitzat va ser el tren TGV que es tracta del “Ave” Francès, les seves sigles signifiquen; (Train à Gran Vitesse).
Partim de l’estació de tren de Sants Estació, ubicada al barri barcelonès de Sants, el viatge va ser bastant amè, ja que tan sol són gairebé 4 hores i el tren ofereix nombrosos serveis mínims necessaris, butaques còmodes, bar (una mica car)…, lavabo, etc.
En arribar a NÎmes, la ubicació de la “Gare de NÎmes” (estació de NÎmes) és molt cèntrica, i la residència triada esta nomes a cinc minuts de rellotge a peu des de la mateixa estació. És el primer lloc on desitgem anar, per desprendre’ns del voluminós equipatge i poder anar a gaudir d’alguna cosa fresca en una terrassa. Una vegada a la residència, organitzem i rebem les claus dels apartaments i ja podem dir…Hem arribat!
Per a la nostra sorpresa NÎmes es troba de preparació per una de les seves setmanes més brillants i de festeig local, la setmana de Fira i amb gran vocació Espanyola, per no dir que una vegada van muntar els comerços i barraques de fira, semblava que estiguéssim en una ciutat del sud de Espanya, si no fos per les veus accentuades en Francès.
La veritat, la rebuda en aquest cas va ser un reeixit.
Dia 2…01-06-2017 presentació en les empreses.
Vam anar els vuit alumnes “triats” amb els nostres dos professors “guies” fins a l’institut “Lice Julies Rainmu”. És el centre que manté relacions de desplaçament internacional amb els alumnes del centre “La Guineueta”.
Una vegada al centre, vam ser rebuts amb un cafè de cortesia i pel comitè de benvinguda, que són, el director del centre i el professorat del centre els quals són membres participatius del desplaçament Erasmus.
Una cop organitzada la documentació i distribució d’alumnes, es van fer dos grups de sis persones i amb l’ajuda de dues furgonetes vam ser repartits de forma gradual pels diferents centres de Treball. Les presentacions es duien a terme de la següent forma, un dels nostres “guies” un professor del institut de NÎmes feia de “Xofer” i l’alumne seleccionat per a aquest centre de treball.
Jo vaig caure en Opel Auto 2000, un concessionari oficial de la marca alemanya, a dir veritat em va semblar molt bona idea, ja que el meu vehicle particular és un Opel i vaig suposar que aprendria moltíssimes tasques de manteniment i reparació del mateix.
En arribar al meu destí, vam ser dirigits a l’oficina del cap de taller, el lloc i persona designada per signar el conveni que fa referència al temps de practiques que realitzaré.
El cap de taller es diu JÊromé Verges, em va semblar una persona freda i una mica amarga, però amb el temps aquesta prematura opinió va canviar positivament.
Em va dir el meu horari, que seria el següent;
De 08:30 a 12:00 i de 14:00 a 17:30 de dilluns a divendres.
El senyor JÊromé va ser qui em va presentar al responsable de taller, Hamid i seguidament a l’únic membre de l’equip dels sis mecànics que casualment parlava espanyol, David. Seguidament em van ser presentats els altres tres, Frederick, Christian i Ludovic.
David, és un Espanyol natural de València que porta vuit anys vivint a NÎmes, i es pot dir que gràcies a ell, vaig tenir un intèrpret de la llengua estrangera, la qual cosa, també va ser una miqueta negatiu per al meu coneixement del Francès. Però bé, l’important pers una vegada organitzada la documentació i distribució d’alumnes, es van fer dos grups de sis personis i amb ajuda de dues furgonetes vam ser repartits de forma gradual pels diferents centres de Treball. Les presentacions es duien a terme de la següent forma, un dels nostres “guies”, un professor del institut de NÎmes que va fer com “Chofer” i l’alumne seleccionat per a aquest centre de Treball.
Jo vaig ser destinat en “Opel Auto 2000”, un concessionari oficial de la marca alemanya, en dir veritat em va semblar molt bona idea, ja que el meu vehicle particular és un Opel i vaig suposar que aprendria moltíssimes labors de manteniment i reparació del mateix.
En arribar a la meva destinació, vam ser dirigits cap a l’oficina del cap de taller, lloc i persona designada per signar el conveni que fa referència al temps de practiques que realitzarem.
El cap de taller es diu JÊromé Verges, em va semblar una persona una mica freda i una mica amarga, però amb el temps aquesta prematura opinió va canviar positivament.
Em van donar el meu horari, que seria el següent;
De 08:30 a 12:00 i de 14:00 a 17:30 de dilluns a divendres
El senyor JÊromé va ser qui em va presentar al responsable de taller, Hamid i seguidament a l’únic membre de l’equip dels sis mecànics que casualment parlava espanyol, David. Seguidament em van ser presentats els altres tres, Frederich, Christian i Ludovich.
David, és un Espanyol natural de València que porta vuit anys vivint a NÎmes, i es pot dir que gràcies a ell, vaig tenir un interpreti de la llengua estrangera, la qual cosa, també va ser una mica negatiu en el meu coneixement del Francès. Però bé, l’important personalment és, aprendre mecànica.
Després d’una breu presentació, em van indicar on estava el vestuari, per així ja posar-me els EPI’s (roba de Treball) i començar al més aviat possible amb les practiques.
Passats els meus primers cinc minuts en aquest vestuari una miqueta lúgubre i insalubre, vaig sortir vestit amb la meva indumentària de seguretat disposat a tot, m’imagino que semblaria, com aquell torero que surt amb aquesta energia cap a la sorra a la recerca del toro.
Hamid em va presentar a David com a principal company de treball.
Després d’una petita presentació inicial, ens vam posar els dos amb una substitució d’una vàlvula EGR i de mentre que anaven treballant anaven parlant, la primera fase de presa de contacte superada!
Cada dia, anaven a menjar a l’institut “Lice Julies Rainmu”, podiem anar a menjar dins de les nostres dues hores lliures i el desplaçament lliure, com nosaltres volguéssim, en bus, amb cotxe o vehicle propi o fins i tot a peu. Jo com sóc una persona a la que m’agrada fer esport, vaig i anar a tots costats caminant, ja que tampoc tènia pressa i era una forma de fer una mica d’esport dins d’aquest mes de Juny.
Després de dinar, ja no mes falta la mitja jornada restan, cosa que de vegades am la panxa plena podía fer-se una mica llarga. Pero com tènia uns 27 minuts a peu, des del concessionari Opel fins a l’institut, era la caminada ideal per reduir la sensació de plenitud en la meva panxa i així evitar-ne la típica somnolencia, el cafè de la máquina del concessionari, també era de gran ajuda.
Cada tarda a l’hora de plegar, recogia la caixa d’eines que hagués utilitzat i deixava neta la meva zona de treball, preferia perdre cinc minuts del meu temps i així arribar al següent dia i gaudir d’una zona neta i eines organitzades, això ha Hamid li va agradar molt.
Després de cada operació de manteniment, substitució i/o reparació, el meu treball era revisat i garantit, o bé pel meu company de treball David o pel responsable de taller Hamid, no van ser més de quatre dies a posterior, que ja el meu treball no era revisat, ni tan sols treballava en equip, excepte tasques més especifiques com una substitució d’una corretja de distribució o un conjunt d’embragatge. La veritat, els vaig donar i em donaven molta confiança, em van tractar com a un més!
En dir veritat, cada dia vaig fer un balanç de les reparacions fetes per mi, i no em fa falta tenir un master en la facultat de ciències economiques, per deduir que el concessionari Opel 2000 aquest mes de juny va facturar un extra en el taller mecànic, va siguer un mes d’intens treball, suposo que per motius d’una festa nacional que convertia un cap de setmana en un pont de quatre dies, la cercania de l’estiu i les persones que desitgen viatjar de forma tranquil·la i segura amb els seus vehicles. La veritat que el haver pogut treballar amb els nostres veïns Francesos en un taller mecànic, és una gran experiènza la qual recomano per poder guanyar seguretat en un mateix, a més de poder millorar o aprendre alguna cosa de l’idioma natiu, Els animo a aquells futurs alumnes que entrin en el pla Erasmus, al fet que s’animin i s’omplin d’il·lusió, perquè , la veritat és una experiència fantàstica!
WESSAM
Mi experiencia en general ha ido muy buena, conocer una cultura diferente, la gente, un idioma nuevo que sabía muy poco. También la manera de trabajar es diferente y los horarios que son diferentes y yo recomendaría a los chicos que estén ahora en el segundo año y que prueben la experiencia.
