Mostra totes les entrades de mobilitatguineueta

Electromecànica de Vehicles i Carrosseria, de la família de Vehicles, viatgen a Nimes (França)

Alguns alumnes del graus mitjans de la família de vehicles (Electromecànica de Vehicles i Carrosseria) van viatjar a Nimes. A continuació ens relaten les seves experiències.

SHAHZAIB

Primer día: llegada a Nimes, desde Barcelona. Llegamos a la residencia, que se encontraba a dos minutos a pie desde la estación del tren. Vemos como es la residencia y nos dan las llaves de nuestro apartamento. Una hora después, quedamos todos para ir a dar un paseo por Nimes y hacer la tarjeta del Bus. La oficina de transporte se encontraba cerrada. Vimos un poco la ciudad, y nos tomamos algo luego compramos cena y desayuno.
Segundo día: A las 08:00 am, vamos al Jules Raimu (instituto) en el bus y vimos cuanto tardábamos desde la residencia hasta los talleres y cogimos una hoja donde ponían todos los horarios. A continuación tomamos un café, conocimos a unos profesores y el director del Instituto. Luego en 2 furgonetas vamos a las empresas, hemos ido dejando de uno en uno a cada taller. Al Medio día comemos en instituto y vemos como son los talleres. Al Final, por la tarde vamos al supermercado a hacer compra de la semana.
La rutina de todos los días es casi la misma. Nos despertamos a las 6:30 am, desayunamos algo y a las 7:30 am cogemos el bus que nos lleva hasta el taller. A la hora de comer 12 pm, cogemos el bus que nos lleva hasta el instituto, tenemos mucho tiempo para comer y luego nos sentamos media hora, sobre las 13:20 pm bajamos a la parada del bus que nos lleva de vuelta al taller. Después a las 17:00 pm salimos del taller y nos vamos directamente a la residencia. Nos duchamos por turnos y luego descansamos, algunos días vamos l supermercado.
El primer fin de semana hay una feria, lo cual es bastante grande, en la que viene gente de toda Francia. Damos una vuelta por la feria y hay muy buen ambiente.
El viernes 16, hablando con un mecánico me dice que hay un rio cerca, le pregunte que como podemos llegar y el nombre del lugar, Colias se llama el sitio donde también se hace kayak, el mismo día vamos a la oficina de Edgard y cogemos toda la información necesaria (horario, numero de bus, que en que plataforma estará etc.). El día siguiente, sábado vamos al rio solo 4 personas, el bus sale a las 7:30 y es 1 hora de trayecto y es el único bus que va ese día, y el mismo vuelve a la 13:30. Ha salido todo correctamente y hemos planeado de ir el siguiente sábado para hacer kayak. Por la tarde todos vamos a dar un paseo, compramos comida para llevar a casa y comemos todos juntos y jugamos a las cartas, y a la PlayStation.
Sábado 24/:06 planeamos de ir al mismo rio Colias, pero esta vez a hacer kayak, y se apunta una persona más, sobre las 6:45 nos despertamos, desayunamos algo y luego cogemos el bus a las 7:30. Una vez llegamos ahí vamos a hacer kayak, preguntamos la información, el punto final, 8 km desde Colias a Pont du Gard, nos paramos cada vez que vemos saltos o para descansar y comer algo. Tardamos casi tres horas hasta llegar al punto de la meta, y al final nos dejan en la parada del autobús para volver a Nimes.
Ultimo jueves, ultima comida en el Instituto y han venido mecánicos, jefes de taller, hay muchos profesores, el director, para despedir. Al terminar de comer, nos despedimos de los cocineros y de los profesores. Por la noche, ultima cena en Nimes, hemos cenado todos juntos y luego hemos ido a pasear.
Viernes 30/06: me he despertado a las 09:00 am para ir al taller y despedir me de los mecánicos. Triste por un lado, porque me despido de los que he aprendido mucho y que no los volveré a ver jamás, es una sensación rara.
Vuelvo a casa, hago la maleta y para Barcelona.

ALEXANDER

Hola, el meu nom és Alexander, a dia d’avui Maig de 2017, tinc 32 anys i sóc alumne de l’institut La Guineueta (Barcelona) i estic estudiant un grau mitjà de formació professional de Electromecànica de vehicles.
Actualment em trobo en fase de pràctiques en centres de treball.
Ara fa pocs mesos anteriors a Maig, em va ser concedida la possibilitat de gaudir
d’una beca Erasmus amb mobilitat a l’estranger, a la Ciutat de NÎmes (França). La veritat que es tracta del vuitè any consecutiu que el centre “La Guineueta” realitza aquest tipus de mobilitat i és un elogi el haver estat seleccionat, dins de les vuit places que hi havien.
NÎmes és la Ciutat de destinació, pel desenvolupament de la mobilitat Erasmus, NÎmes es tracta d’una ciutat del sud del país amb una distància amb Espanya d’uns 256 kilòmetres.
NÎmes amb Espanya té molt bona relació, ja que la seva història i costums, que els nostres avantpassats Espanyols van crear i sembrar, fa que NÎmes potser un o tal vegada el millor lloc de destinació per al seu veí Español.

Dia un, viatge des de Barcelona a NÎmes. “30-05-2017”
Com vaig dir en la meva presentació, sóc un dels vuit triats, la qual cosa significa que viatgem els vuit alumnes cap a NÎmes, però no viatgem a la deriva vam ser acompanyats com si fossin guies, per dos professors del centre La Guineueta i que evidentment dominaven la llengua estrangera, cosa que en dir veritat jo i els meus altres set companys amb un curs “on line”, no vam sortir-ne molt preparats.
El transport utilitzat va ser el tren TGV que es tracta del “Ave” Francès, les seves sigles signifiquen; (Train à Gran Vitesse).
Partim de l’estació de tren de Sants Estació, ubicada al barri barcelonès de Sants, el viatge va ser bastant amè, ja que tan sol són gairebé 4 hores i el tren ofereix nombrosos serveis mínims necessaris, butaques còmodes, bar (una mica car)…, lavabo, etc.
En arribar a NÎmes, la ubicació de la “Gare de NÎmes” (estació de NÎmes) és molt cèntrica, i la residència triada esta nomes a cinc minuts de rellotge a peu des de la mateixa estació. És el primer lloc on desitgem anar, per desprendre’ns del voluminós equipatge i poder anar a gaudir d’alguna cosa fresca en una terrassa. Una vegada a la residència, organitzem i rebem les claus dels apartaments i ja podem dir…Hem arribat!
Per a la nostra sorpresa NÎmes es troba de preparació per una de les seves setmanes més brillants i de festeig local, la setmana de Fira i amb gran vocació Espanyola, per no dir que una vegada van muntar els comerços i barraques de fira, semblava que estiguéssim en una ciutat del sud de Espanya, si no fos per les veus accentuades en Francès.
La veritat, la rebuda en aquest cas va ser un reeixit.
Dia 2…01-06-2017 presentació en les empreses.
Vam anar els vuit alumnes “triats” amb els nostres dos professors “guies” fins a l’institut “Lice Julies Rainmu”. És el centre que manté relacions de desplaçament internacional amb els alumnes del centre “La Guineueta”.
Una vegada al centre, vam ser rebuts amb un cafè de cortesia i pel comitè de benvinguda, que són, el director del centre i el professorat del centre els quals són membres participatius del desplaçament Erasmus.
Una cop organitzada la documentació i distribució d’alumnes, es van fer dos grups de sis persones i amb l’ajuda de dues furgonetes vam ser repartits de forma gradual pels diferents centres de Treball. Les presentacions es duien a terme de la següent forma, un dels nostres “guies” un professor del institut de NÎmes feia de “Xofer” i l’alumne seleccionat per a aquest centre de treball.
Jo vaig caure en Opel Auto 2000, un concessionari oficial de la marca alemanya, a dir veritat em va semblar molt bona idea, ja que el meu vehicle particular és un Opel i vaig suposar que aprendria moltíssimes tasques de manteniment i reparació del mateix.
En arribar al meu destí, vam ser dirigits a l’oficina del cap de taller, el lloc i persona designada per signar el conveni que fa referència al temps de practiques que realitzaré.
El cap de taller es diu JÊromé Verges, em va semblar una persona freda i una mica amarga, però amb el temps aquesta prematura opinió va canviar positivament.
Em va dir el meu horari, que seria el següent;
De 08:30 a 12:00 i de 14:00 a 17:30 de dilluns a divendres.

El senyor JÊromé va ser qui em va presentar al responsable de taller, Hamid i seguidament a l’únic membre de l’equip dels sis mecànics que casualment parlava espanyol, David. Seguidament em van ser presentats els altres tres, Frederick, Christian i Ludovic.
David, és un Espanyol natural de València que porta vuit anys vivint a NÎmes, i es pot dir que gràcies a ell, vaig tenir un intèrpret de la llengua estrangera, la qual cosa, també va ser una miqueta negatiu per al meu coneixement del Francès. Però bé, l’important pers una vegada organitzada la documentació i distribució d’alumnes, es van fer dos grups de sis personis i amb ajuda de dues furgonetes vam ser repartits de forma gradual pels diferents centres de Treball. Les presentacions es duien a terme de la següent forma, un dels nostres “guies”, un professor del institut de NÎmes que va fer com “Chofer” i l’alumne seleccionat per a aquest centre de Treball.
Jo vaig ser destinat en “Opel Auto 2000”, un concessionari oficial de la marca alemanya, en dir veritat em va semblar molt bona idea, ja que el meu vehicle particular és un Opel i vaig suposar que aprendria moltíssimes labors de manteniment i reparació del mateix.
En arribar a la meva destinació, vam ser dirigits cap a l’oficina del cap de taller, lloc i persona designada per signar el conveni que fa referència al temps de practiques que realitzarem.
El cap de taller es diu JÊromé Verges, em va semblar una persona una mica freda i una mica amarga, però amb el temps aquesta prematura opinió va canviar positivament.
Em van donar el meu horari, que seria el següent;
De 08:30 a 12:00 i de 14:00 a 17:30 de dilluns a divendres
El senyor JÊromé va ser qui em va presentar al responsable de taller, Hamid i seguidament a l’únic membre de l’equip dels sis mecànics que casualment parlava espanyol, David. Seguidament em van ser presentats els altres tres, Frederich, Christian i Ludovich.
David, és un Espanyol natural de València que porta vuit anys vivint a NÎmes, i es pot dir que gràcies a ell, vaig tenir un interpreti de la llengua estrangera, la qual cosa, també va ser una mica negatiu en el meu coneixement del Francès. Però bé, l’important personalment és, aprendre mecànica.
Després d’una breu presentació, em van indicar on estava el vestuari, per així ja posar-me els EPI’s (roba de Treball) i començar al més aviat possible amb les practiques.
Passats els meus primers cinc minuts en aquest vestuari una miqueta lúgubre i insalubre, vaig sortir vestit amb la meva indumentària de seguretat disposat a tot, m’imagino que semblaria, com aquell torero que surt amb aquesta energia cap a la sorra a la recerca del toro.
Hamid em va presentar a David com a principal company de treball.
Després d’una petita presentació inicial, ens vam posar els dos amb una substitució d’una vàlvula EGR i de mentre que anaven treballant anaven parlant, la primera fase de presa de contacte superada!
Cada dia, anaven a menjar a l’institut “Lice Julies Rainmu”, podiem anar a menjar dins de les nostres dues hores lliures i el desplaçament lliure, com nosaltres volguéssim, en bus, amb cotxe o vehicle propi o fins i tot a peu. Jo com sóc una persona a la que m’agrada fer esport, vaig i anar a tots costats caminant, ja que tampoc tènia pressa i era una forma de fer una mica d’esport dins d’aquest mes de Juny.
Després de dinar, ja no mes falta la mitja jornada restan, cosa que de vegades am la panxa plena podía fer-se una mica llarga. Pero com tènia uns 27 minuts a peu, des del concessionari Opel fins a l’institut, era la caminada ideal per reduir la sensació de plenitud en la meva panxa i així evitar-ne la típica somnolencia, el cafè de la máquina del concessionari, també era de gran ajuda.
Cada tarda a l’hora de plegar, recogia la caixa d’eines que hagués utilitzat i deixava neta la meva zona de treball, preferia perdre cinc minuts del meu temps i així arribar al següent dia i gaudir d’una zona neta i eines organitzades, això ha Hamid li va agradar molt.
Després de cada operació de manteniment, substitució i/o reparació, el meu treball era revisat i garantit, o bé pel meu company de treball David o pel responsable de taller Hamid, no van ser més de quatre dies a posterior, que ja el meu treball no era revisat, ni tan sols treballava en equip, excepte tasques més especifiques com una substitució d’una corretja de distribució o un conjunt d’embragatge. La veritat, els vaig donar i em donaven molta confiança, em van tractar com a un més!
En dir veritat, cada dia vaig fer un balanç de les reparacions fetes per mi, i no em fa falta tenir un master en la facultat de ciències economiques, per deduir que el concessionari Opel 2000 aquest mes de juny va facturar un extra en el taller mecànic, va siguer un mes d’intens treball, suposo que per motius d’una festa nacional que convertia un cap de setmana en un pont de quatre dies, la cercania de l’estiu i les persones que desitgen viatjar de forma tranquil·la i segura amb els seus vehicles. La veritat que el haver pogut treballar amb els nostres veïns Francesos en un taller mecànic, és una gran experiènza la qual recomano per poder guanyar seguretat en un mateix, a més de poder millorar o aprendre alguna cosa de l’idioma natiu, Els animo a aquells futurs alumnes que entrin en el pla Erasmus, al fet que s’animin i s’omplin d’il·lusió, perquè , la veritat és una experiència fantàstica!

WESSAM

Mi experiencia en general ha ido muy buena, conocer una cultura diferente, la gente, un idioma nuevo que sabía muy poco. También la manera de trabajar es diferente y los horarios que son diferentes y yo recomendaría a los chicos que estén ahora en el segundo año y que prueben la experiencia.

CAI (cures auxiliars d’infermeria) viatja a Tarbes (França) abril maig 2017

Alguns alumnes del grau mitjà de CAI (cures auxiliars d’infermeria) de la família de Sanitat van viatjar a Tarbes. A continuació ens relaten les seves experiències

Esta aventura ha sido el mes más emocionante de toda mi vida. Nos han tratado muy bien la gente francesa, he estado con mis compañeros un mes en una casa conviviendo. He descubierto mas de 7 ciudades en menos de 30 dias. Todo precioso: el prado, las vacas, la gente en el hospital, todo chulisimo y la verdad esque aunque no conozcas el idioma es una experiencia de aventura total. Nos hemos lanzado de cabeza a los peligros y aun así todo el mundo de allí y aquí nos ha cojido. Gracias de verdad por hacerme vivir esta pedazo de experiencia.

Este viaje a sido increible me a gustado mucho ya sea por la gente por como se vivia ahi de tranquilo o por los quesos,volveria a ir todas las veces que me lo propusieran,me lo he pasado muy muy bien.

Un viaje inolvidable, recomendada para todos aquellos que quieran vivir una experiencia y que no quieran olvidarla nunca. las imágenes hablan por sí solas y nosotros nos lo hemos pasado genial. No dejéis ir esta oportunidad y apuntaros, valdrá mucho la pena y no hos arrepentireis.

DESTINACIONS PROVISIONALS DEL PROCÉS DE SELECCIÓ ERASMUS+HE PER PRÀCTIQUES A L’ESTRANGER – GRAU SUPERIOR.

A data de 4 de desembre de 2017 aquestes són les destinacions provisional per a GRAU SUPERIOR del procés de selecció del programa Erasmus+.

Des de avui dia 4 de desembre, queda obert el període de reclamacions fins el dia 14 de desembre. Les reclamacions podran efectuar-se via e-mail a la següent adreça electrònica:

proyectos@asociacionmundus.com

TES (tècnic en emergències sanitàries) viatja a Berlín (maig-juny 2017)

Alguns alumnes del nostre cicle d’emergències sanitàries van viatjar a Berlín.

IÑAKI

La meva experiència a Berlín ha estat molt grata, on he après la manera de treballar que té el sector sanitari extrahospitalari alemany, la seva cultura i el seu estil de vida. És molt diferent al que estem acostumats a Espanya, on nosaltres anem estressats amb el dia a dia i aquí cada tarda es reuneixen al costat del riu per prendre alguna cosa amb els amics, xerrar o simplement prendre el sol.
A l’hora de treballar són molt atents amb els pacients i sempre han estat disposats a donar-me un cop de mà i a solucionar els meus dubtes; tot i que les seves ambulàncies (en el servei secundari) són més petites i té un altre sistema per carregar als pacients, són bastant pràctiques. Ha estat una experiència plena.

DIEGO

Un cop arribats i instalats a la nostra nova casa en Berlín ens preparem per a començar les pràctiques en l’empresa ABS ambulance, la presentació amb l’empresa a anat molt be, i el treball que em realitzat es va tractar del transport de pacients des d’un hospital a un altre o per altes dels pacients i el seu trasllat a les seves cases, dintre d’aixó totes les feines pròpies de la tasca com movilitzacions dels pacients , mitjançant els medis disponibles, cadires de trasllat, lliteres, i en les condicions mes confortables possibles. La experiència ha sigut molt satisfactòria, i el tracte amb la gent del lloc cordial, distendida i educada, amb lo qual puc recomenar que qui es trobi interessat és una gran oportunitat no només per veure com exercir aquesta tasca en Alemania, si no també per aprofitar la oportunitat de conèixer un país com aquest i part de les seves costums i cultures.

LAURA

Vam aterrar un 17 de maig a Berlín (en l’aeroport de Tegel), vam arribar a l’apartament que teníem reservat sense problemes (temps després ens vam adonar que realment estàvem al costat de la estació millor comunicada, Ostkreuz). Em va agradar molt el barri on ens havíem allotjat, a més, l’apartament s’adapta a los nostres necessitats de sobres.
Al dia següent vam fer una visita a l’empresa, per localitzar-la, que ens coneguin i per que nosaltres poguéssim coneixe’ls. És una empresa familiar, localitzada al sud de Berlín, en Grünau, son 11 treballadors contant com empleats també als amos (Herr y Frau Kusch). Tos i cadascun dels treballadors, coincidint amb els companys, son molt amables i servicials, encara que pugui haver algun problema de comunicació sempre intentem posar tots de la nostra part per poder solventar-ho.
Com a tasques en l’empresa se m’ha fet fer trasllats interhospitalari, d’hospital a residencia, d’hospital a casa, etc. Tot transport secundari, programat. M’han fet pujar i baixar pacients en cadira, pujar i baixar pacients de l’ambulància amb la llitera, etc.
Estic molt contenta de poder emportar-me aquesta experiència en un altre país, una altra ciutat, tan diferent a Barcelona. M’agradaria poder restar aquí més temps, però ja finalitzant l’estància em quedo amb que conec bastant Berlín (òbviament no tot) i crec que serà un bon destí pels meus futurs viatges i així poder recordar tots els moments aquí viscuts.

MARIA

Las primeras impresiones comienzan nada más bajar del avión (una experiencia también nueva para mí), nada más salir del aeropuerto lo primero que me impacta es el no poder entender el idioma, obviamente era de esperar, pero se hace frustrante sentirse el ‘’guiri’’.
Esta sensación ha durado durante estos 44 días aún queriendome adaptar totalmente a los hábitos de aquí es inevitable que aunque llevemos aquí muchos días sigamos siendo los ‘’guiris’’ y de hecho esta sensación ha sido la que menos me ha gustado y a la vez la que más normal es de sentir.
A nivel cultural realmente siento que no somos tan distintos, bien es cierto que ellos no prestan mucha atención a nadie, cada uno puede ir vestido como quiera, llevar lo que le apetezca o ir descalzo y ni siquiera nadie lo mira, esto a mi me ha parecido genial y reconfortante. También sorprende el hecho que aquí cualquiera puede llevar una cerveza en mano por la calle o en el metro sin problema, también es cierto que la gente por lo general es muy limpia y respetuosa y recogen siempre los botellines y no tiran basura en el suelo.
También me gusta mucho el hábito de quitarse los zapatos antes de entrar a la casa, de poder dejar las llaves bajo la alfombra o tener la puerta abierta, nadie te molesta.
Si hablamos de actividades culturales… uf! Ha sido genial, y a día de hoy que escribo esto sé que echaré de menos el tener tantísima cultura pública y lugares verdes y naturales por visitar.
A mi me encanta el hecho de poder salir a pasear y encontrar un lago, un lugar verde donde poder sentarse, el río, los animalitos, graffitis impresionantes, mezcla de edificios modernos y antiguos…
Para mi el peso cultural de esta ciudad es impresionante y abarca muchísimo más de lo que puede abarcar su arquitectura.

Nada más llegamos teníamos claro qué íbamos a visitar: el monumento al Holocausto, la puerta de Brandemburgo, el muro, museos, el campo de concentración… hay tantas cosas por ver!!
Poco a poco; lo primero que hicimos fue salir a cenar a un lugar espectacular de comida Vietnamita, no solo era la comida, sino el local y el entorno. Adoro ese aspecto que presentan la mayoría de las calles de Berlín, con las mesitas de los locales fuera, con sus bombillas de colores…
En los siguientes días visitamos la puerta de Brandemburgo; me pareció preciosa, grandísima… caminando llegamos ese mismo día al monumento al Holocausto; sinceramente como monumento arquitectónico no me parece tan impresionante, pero el peso real que tiene y la historia es genial, paseamos por todo el monumento, hicimos fotos, pensamos en la historia, pensamos y reflexionamos, estuvo genial.
El siguiente lugar que visitamos fue el muro de Berlín, realmente a nivel arquitectónico me gustó más el camino al Muro que el propio Muro, pasamos por un puente precioso al lado del río, y llegamos al muro. Nada más llegar y poner la mano en el muro fue una sensación muy dura, pesada, una sensación que me hacía pensar mucho en el significado de ese trozo de piedra, lo que hizo y lo que consiguió. Paseamos y paseamos siguiendo el muro, admirando el arte del qual está impregnado y sintiendo esas sensación, que yo creo que tal vez es más de no poder asumir todo lo que pasó.
Esta sensación ha sido recurrente visitando lugares aquí, como de no poder asumir tanta información y tanta historia, de no poder imaginar realmente esa grandeza o de no poder imaginarlo.
Más; siguiendo con las visitas visitamos la plaza de Alexanderplatz ya que unos compañeros tenían que comprarse un polo para el trabajo, qué descubrimiento!! Una plaza preciosa, con muchas tiendas y por otro lado con ese toque tan antiguo, tan ‘’vintage’’ que me encanta. Desde aquel día esa plaza ha sido ‘’nuestra plaza’’, íbamos a comer, íbamos a ver cosas, íbamos a ver la feria que ponían, a escuchar la música que sonaba gracias a los músicos de la calle, a ver cómo la gente bailaba o a admirar el arte callejero.
Hemos paseado por Kottbusser Tor, Kreuzberg, Warschauer Str, Neukölln… callecitas, sitios, pequeños rincones, preciosos y que realmente ha sido de lo que más me ha gustado de estar aquí el poder pasear por estas calles con tanta personalidad!
Al llevar aquí 3 semanas me llevé una gran sorpresa, vino mi pareja a pasar aquí su semana de vacaciones, me sentí tan bien de poder enseñarle todos estos lugares tan bonitos y con tanta personalidad… Cojimos un estudio pequeñito para pasar esta semana y visitamos lugares preciosos!
Fuimos primero a cenar a un lugar de Neukölln de hamburguesas, qué hamburguesas! en general he disfrutado muchísimo de la gastronomía de aquí.
Lo llevé a ver todo aquello que yo ya había visitado, y fuimos a visitar lugares nuevos.
Fuimos a ver varias iglesias preciosas, fuimos a ver monumentos, estatuas, fuimos a ver la Estatua de la Victoria, fuimos a ver la bola del mundo gigante… y de camino encontramos un checkpoint de armas y… sorpresa! encontramos una parte de muro conservada sin pintar y detrás el museo de topografía del terror, fue genial, fue muy sentido, pero aprendimos muchísimo.
Otro día fuimos a ver el enorme palacio de Bellevue, precioso…
La siguiente semana hacía mucha calor y decidimos ir después del trabajo con Andrea a la piscina, y nos llovió! Lo pasamos genial nadando en la piscina bajo la lluvia, tirándonos por el tobogán y después metiéndonos en la piscinita caliente.
Sin duda una de las visitas que más me marcó fue la del campo de concentración de Sachsenhausen, fue una experiencia increíble, fui con Andrea, su madre que vino a visitarla y mi pareja, fui un dia genial; estuvimos casi 5h caminando por el campo intentando asimilar tantísima información que nos explicaba el auricular; realmente fue un cúmulo de demasiada información, una sensación de nuevo de no poder asumir nunca la magnitud de tal horror. Paseabamos por donde habían estado los guardias, por donde habían dormido cientos de prisioneros, por donde moría tanta gente… Era una sensación continua de no poder asumirlo.
Después de tanta seriedad me gustaría destacar que aparte de los muchísimos lugares preciosos que hay lo fácil que es llegar a todos lados con tantas líneas de metro y tranvía y tren… De ese modo no se hace nada pesado el moverse por la ciudad.

Hablando de otra cosa, el trabajo, veamos… el primer dia que fuimos a hacer la presentación de la empresa me llevé una gran impresión con el aspecto de la empresa, es muy diferente a las que he hecho yo prácticas, por otro lado conocimos a Vollert, el chef (jefe en alemán), un amor de persona que siempre ha procurado por nuestro bien y se ha esforzado mucho por hablar inglés y enseñarnos alemán.
Nuestro horario es de 8 a 14h, por lo tanto teníamos que levantarnos (Andrea y yo) a la 6 para poder arreglarnos y desayunar bien para salir de casa a las 7 y coger un tranvía y 2 trenes , después caminar unos 20 minutos hasta la empresa. Se hace ameno, no se hace pesado.
A nivel de trabajo oscila mucho.. la verdad.
Hay dos ambulancias, y 3 compañeros; en una ambulancia van 2 compañeros y en la otra el jefe solo. Yo fui la primera semana con el jefe y realmente me sorprendió todo mucho; su manera de trabajar no la considero la más adecuada a nivel de movilización del paciente y ergonomía sobretodo, considero que no tienen una buena formación para trabajar en ese sector.
Tenemos pacientes habituales; como Ilkan y Diana (Lady Di la llaman): Ilkan es una niño de 6 años que tiene epilepsia y Diana es una niña de 5 años que nació con dos vueltas de cordón por lo que sufrió una anoxia cerebral; ellos son nuestros pacientes diarios.
Normalmente llevamos a pacientes a diálisis, al hospital, al dentista, a su casa desde la visita, al fisioterapeuta… Realmente yo no he hecho un gran trabajo; primeramente que me cohíben de cargar, agacharme o bajar la rampa por el hecho de que ellos consideran que no podré, como ellos me llaman ‘’Young Lady’’.
Mi trabajo ha consistido mayormente en intentar mantener una conversación con el paciente (tirando de traductor, que está muy bien para aprender alemán) procurar que se sientan bien y que estén cómodos, realmente es de agradecer la acogida de todos los pacientes que nunca se han quejado de no poder hablar bien su idioma.

A nivel de trato interno de la empresa, no se podía haber tenido nada mejor, los compañeros (Karim, Kurth i Vollert) estupendos, muy entregados con nosotras, un trato excelente… Hemos reído mucho con nuestros compañeros, no hay nada malo que decir de ellos.

A nivel general, como valoración total de esta experiencia aun que aún me quedan 5 días siento que ha valido muchísimo la pena, bien es cierto que al llevar aquí dos semanas ya echaba mucho en falta mi hogar y mi familia sobretodo.
Por un lado ha sido genial poder compartir esta experiencia con las personas que han venido ya que he podido conocer mucho más a los compañeros de tarde y de informática; con los que he salido mucho y he podido hablar de mil cosas.
Por otro lado el quedarnos aquí solos para mi ha sido un reto ya que hemos logrado poder movernos con gran soltura por la ciudad sin necesidad del mapa (que de tantos apuros no ha salvado, la verdad) el ir a comprar todos los productos sin entender el idioma, el salir y conocer, el manejar el dinero de manera diferente.
También el conocerse a sí mismo un poco más, la verdad que el estar alejada de mi familia ha sido difícil, pero también me ha servido mucho para darme cuenta de la falta que me hacen y para forjar un poco más mi carácter, y hablando de forjar esta experiencia me ha servido para forjar una muy buena relación con Andrea ya que antes de venir creíamos que éramos completamente incompatibles…
Lo que más destacaría es dar las gracias por haber podido disfrutar de esta experiencia gracias a la qual he podido empaparme realmente de toda esta historia tan densa y interesante que envuelve Berlín y Alemania. Una historia que sin duda ha marcado un antes y un después.
Esta experiencia la guardaré como un gran recuerdo y sé que voy a volver a esta ciudad llena de buena energía y personalidad, llena de millones de historias, y personas geniales a las que hemos tenido el placer de conocer.
Gracias Berlín por enseñarme tantas cosas tan bonitas!

ANDREA

Que dir sobre l’estància aqui a Berlín… jo des d’un principi no volia anar-hi però donc les gràcies a tots aquells que em van animar a fer-ho i d’alguna manera obligar per què sinó no podria haver viscut aquesta impresionant experiència. El fet d’estar aqui ha servit tant per aprendre una mica de l’idioma natiu (Alemany), practicar l’anglés, poder viure en pròpia persona una cultura diferent a la que estem acostumats i visitar llocs súper macos que d’altre manera no hauríem conegut. L’estància aqui al final ha resultat ser poca, però ens enduem coses molt positives i uns sentiments molt anyorats. De segur que torneré! Per a totes persones que se’ls hi proposi poder disfrutar d’aquesta gran oportunitat, aprofiteu-la, de veritat! De segur no us arrepentireu! 

OLGA

Jo vaig ser la primera en començar les practiques i estava una mica negitossa, ciutat desconeguda, gent desconeguda, idioma desconegut, etc, etc. Però, realment, m´he sorprés perque de moment están anant bastant bé, estem fent torns de dia i de tarda, amb companys diferents però ja hem repetit varies ocasions perque és una empresa amb vuit treballadors. El treball que realitzem es portar a pacients des de l’hospital fins a casa seva, o a un altre hospital per tal de fer-li una prova diagnóstica, o també viceversa, des de casa seva el portem a fer alguna prova o cap a l’hospital, el treball es bastant tranquil i, tant els pacients com els empleats, són molt educats. Com a practicant m’estic sentint molt acollida perque són molts amables amb mi i em deixen fer moltes coses sota la seva supervisió.

INFORMACIONS BEQUES DE GRAU MITJÀ CURS 17-18

Beques de 32 dies de durada, es realitzaran preferentment durant els mesos de maig i juny.
Objectiu: Realització de pràctiques (FCT) en una empresa estrangera a nivell europeu.
La beca inclou: desplaçament d’anada i tornada, allotjament, transport local i dietes, assegurança, curs d’idiomes, preparació pedagògica i cultural.

Procés de selecció

L’alumnat podrà obtenir una puntuació de 0 a 100 punts. Es seguiran els criteris citats a continuació. Cada ítem té una puntuació màxima de 20 punts.

  1. Nota acadèmica
  2. CV Europass en anglès
  3. Carta de motivació
  4. Competència lingüística en llengua estrangera*
  5. Competències socials i personals*

* Per als criteris 4 i 5 es realitzarà una entrevista en anglès als candidats.

SMX (sistemes microinformàtics i xarxes) viatja a Berlín (Alemània) maig juny 2017

Alguns alumnes de sistemes microinformàtics i xarxes van viatjar a Berlín. A continuació ens relaten les seves experiències

DAVID:

El viatje a Berlin a estat fantastic, una cultura diferent, formes de pensar diferents, historia, arquitectura… A mes sempre he somiat en vindre aqui y ho he pogut fer. M’encantaria poder quedar-me mes temps o fins i tot viure-hi. Els parcs son genials y la ciutat es molt verda, a mes no te pujades ni baixades, els rius la fan mes bonica y el clima es molt comode (tant que he portat un anorac i no me l’he posat encara).
En definitiva, encara que no te platja es una ciutat per gaudir i per veure-la un munt de cops, jo he estat un mes i s’ha fet curt. Hi tornaria.

 

MEHDI:

El dia 17 de Maig estava molt nerviós i entusiasmat per agafar l’avió i arribar a Berlin, una ciutat en la qual sempre he volgut anar, i perfí anava a fer-ho.
Només arribar, jo i el meu company ens vam quedar amb la boca oberta al veure com era berlin ja que és super verd amb voreres super amples, i un detall molt important era que havia carril de bicis per tota la ciutat el qual molta gent anava amb bicicleta als llocs.
Nosaltres dos teniem un problema, i és que abans d’anar a berlin no trobàvem pis, llavors ens vam veure en la situació de confiar en un anunci que llogaven una casa per 500 euros i ens havien de d’enviar les claus el mateix dia que arribavem però per desgràcia no van arribar i vam perdre els diners.
Els primers dies van ser una mica durs, ja que cada dia buscàvem pis per llogar-i de mentre estàvem en un hostal. Mentre buscàvem, també vam començar a visitar berlin, ja que teniem moltes ganes.
Des de l’hostal el primer que vaig visitar va ser el mur de berlin, que estava molt xulo, i el mateix dia vaig anar al centre de berlin a la torre que es veu des de qualsevol lloc de la ciutat.
A part de visitar llocs de Berlin, el segon dia estant en berlin vam anar a l’escola on ens anaven a donar els nostres carnets d’estudiants. Aquesta escola publica ens vam quedar impressionats quan vam estar tots els companys, ja que era super gran i comptava amb moltes instal·lacions les quals podien relaxar els alumnes, o diponian de moltísims materials. En resum ens vam quedar molt impressionats en veure com era l’escola.
Als 3 dies estant a l’hostal un amic de la meva mare en berlin va poder ajudar-nos trobant pis i presentant-nos persones les qual ens van ajudar molt, ja que ens convidaven a sopar per temes que jo era al mes que feia ramandan.
Quan vam solucinar el tema de l’habitatge ja ens vam dedicar a anar als llocs com ara La torre de Brandenburg o el monument de l’holocaust que estaven xulíssims a part del paisatge del voltant que era super verd.
En aquests dies nosaltres ja estàvem en l’empresa de Telekom, la qual ens van acollir super bé amb el nostre tutor de l’empresa Julian el qual ens va presentar a tots els empleats i les seves funcions. També ens van explicar que era el que feien, amb qui col·laboren i treballen i quin havia de ser la nostra funció allà.
La nostra tasca a l’empresa ha estat fer gairebé la mateixa feina que fan diferents empleats de l’empresa, com ara detectar els errors d’unes màquines amb les que treballen, arreglar-les, configurar-les, apuntar-les a la base de dades, rebre els enviaments de les diferents empreses de cada país, desenpaquetar-los i afegir-los a la base de dades amb les seves fotos, enviar les maquines als diferents països, o simplement canviar les etiquetes.
Per fer totes aquestes tasques, els primers dies, diferents empleats ens anaven ensenyant com es feia cada tasca, i després ens vam adaptar, encara que qualsevol pregunta que tinguéssim podiem preguntar.
L’únic inconvenient que vaig trobar era que el teclat era diferent, ja que hi havia les lletres alemanyes també.
El que m’ha sorprès molt ha estat que per treure el millor rendiment de cadascú, tenen diferents descansos i coses amb les que relaxar-se, a part de menjar en una taula per picar.
El nostre horari era reduït al d’ells ja que era de 9: 00h a 14.00h i el seu és de 8: 00h a 16: 00h

A part de les pràctiques el que feiem a les tardes era anar a diferents llocs com ara parcs molt grans lo qual et pots estirar a l’herba i relaxar-te, o al riu on també et podies tombar per prendre el sol. Però un lloc on em va agradar molt anar va anar a una pista d’aeroport la qual s’han convertit com un parc, en el qual és tan gran que aquest parc dóna amb 4 districtes de Berlin. Allà es podia fer qualsevol activitat a l’aire lliure com jugar a futbol a l’herba o FRISBIE, i també feien barbacoes!

En resum, aquesta experiència ha estat increïble i he pogut aprendre a relacionar-me amb la gent en una llengua que no és a qui estic habituat a parlar, les diferents cultures que hi ha, a conviure amb una persona en un pis, ja guiar-me per la ciutat amb un mapa !!!

ERASMUS+HE per pràctiques a l’estranger (admesos, exclosos i entrevistes)

ADMESOS

A data de 2 de novembre de 2017 aquests són els alumnes de GRAU SUPERIOR admesos al procés de selecció del programa Erasmus+, i per tant, accediran a la entrevista.

EXCLOSOS

A data de 2 de novembre de 2017 aquests són els alumnes de GRAU SUPERIOR exclosos al procés de selecció del programa Erasmus+ per falta de documentació, i que per tant, no accediran a la entrevista ni continuaran en el procés.

ENTREVISTES PROCÉS SELECCIÓ ERASMUS+HE

DIA: DIMARTS 14 DE NOVEMBRE 2017

LLOC: Davant de Direcció